Sentència: els cinc dies del nou permís per cura de familiars són hàbils i no naturals

La recent SAN núm. 9/2024, de 25 de gener de 2024, ha dictaminat que els cinc dies de permís atorgats per malaltia, accident o hospitalització de familiars propers i els dos dies per mort, inclosos entre les modificacions realitzades pel Reial Decret llei 5/2023, de 28 de juny, sobre l'art. 37 de l'ET, no s'han de comptar incloent-hi caps de setmana o festius.

La decisió, que estima parcialment una demanda sindical contra el conveni col·lectiu de "CONTACT CENTER", no només aclareix la naturalesa d'aquests permisos sinó que també representa un avenç en la lluita per la igualtat de gènere a la feina. María Eugenia Moreno, l'advocada darrere de l'èxit d'aquesta sentència, subratlla que el permís va més enllà de l'hospitalització i s'orienta cap a un suport a les responsabilitats de cura, una càrrega tradicionalment assumida per dones i que amb aquesta mesura es vol compartir més equitativament amb els homes.

Moreno destaca la rellevància d'aquesta sentència, assegurant que estableix jurisprudència i que el seu respecte ha de ser estès a totes les companyies del país, sense importar el sector on operin o els termes puntuals dels seus propis convenis col·lectius. Les disposicions anteriors del conveni en qüestió, que es va signar abans del Reial decret llei i comptava els dies de permís com a naturals, van ser trobades contràries a la legislació europea i a l'Estatut dels Treballadors espanyol.

L'advocada recorda que, encara que aquest tipus de permís ja es contemplava a la precedent Llei de Famílies, les eleccions anticipades van deixar la legislació en suspens i, amb això, la interpretació de si els dies havien de considerar-se laborables o naturals. Aquesta sentència omple aquest buit legal i proporciona una interpretació d'acord amb l'evolució social i les noves demandes d'igualtat en l'àmbit laboral i familiar.

L'autorització per a aquests dies de permís no només es limita al cònjuge o parella sinó que s'estén també als familiars fins a segon grau de consanguinitat i a qualsevol persona que convisqui amb el treballador o la treballadora al seu domicili i que requereixi atenció i cura.