UN AUTÒNOM POT DEDUIR LES DESPESES DEL SEU VEHICLE?

per Pere Babià Díez
30/01/2018
Comptable fiscal

Una de les qüestions més controvertides amb Hisenda és la relativa a la possibilitat de deduir en l'IRPF les despeses d'un vehicle particular, en el cas de ser autònom, per a la determinació dels rendiments nets (ingressos menys despeses) de la seva activitat econòmica (empresarial o professional).

Doncs bé, si vostè és un autònom ha de tenir en compte que Hisenda posa moltes traves a l'hora de deduir en l'IRPF les despeses relacionades amb l'adquisició i l'ús (amortització, reparacions, carburant, impost de matriculació, assegurances, aparcaments, etc.). Excepte algunes excepcions, perquè aquestes despeses siguin deduïbles en l'IRPF, cal que el vehicle s'utilitzi de forma exclusiva en l'activitat (no serà suficient que l'ús particular sigui accessori o irrellevant), la qual cosa és molt difícil de demostrar.

A continuació li expliquem.

Afectació del vehicle a l'activitat econòmica

Per a la deducció de qualsevol despesa (incloses les amortitzacions) relativa al vehicle de turisme, la normativa de l'IRPF exigeix que aquest vehicle tingués la consideració d'element patrimonial afecte a l'activitat econòmica desenvolupada per l'autònom, la qual cosa suposa que, estant registrat en els llibres o registres obligatoris, sigui utilitzat de forma exclusiva en aquesta activitat econòmica.

És a dir, per a la deducció en l'IRPF de qualsevol despesa relacionada amb la compra d'un vehicle o amb el seu ús (amortització, gasolina, aparcament, assegurança, reparacions, etc.), Hisenda sol·licita que el contribuent provi el “no ús” per a finalitats privades. Però això és molt difícil de demostrar davant Hisenda, en tractar-se d'una “prova diabòlica”, atès que s'exigeix la prova d'un fet negatiu, com és la no utilització del vehicle per a finalitats particulars o privades, pràcticament impossible de demostrar, per la qual cosa Hisenda no sol permetre la deducció d'aquestes despeses.

Atenció. En última instància, és l'Agència Tributària qui té l'última paraula, és a dir, poder decidir si les despeses són deduïbles o no.

Proves

La possibilitat de deduir o no les despeses associades al vehicle és un problema de prova, que depèn que el contribuent pugui demostrar, amb tots els mitjans admesos en dret, que el vehicle es troba afecte de forma exclusiva a l'activitat econòmica, així com que resulta necessari per a l'obtenció dels ingressos.

Arribat el cas que Hisenda no ho admeti com a despesa deduïble, via administrativa es pot reclamar i insistir en això, i per evitar problemes, és convenient comptar amb proves suficients que demostrin que realment el vehicle només s'utilitza per a l'activitat econòmica, com per exemple:

  • Retoli els seus vehicles comercials o industrials amb el logo de la seva empresa, i procuri que no disposin de llunes en les portes posteriors.
  • Procuri que aquests vehicles estiguin adaptats a l'activitat realitzada i que no siguin models més propis d'ús particular.
  • Mitjançant factures o rebuts, però també amb una llista dels desplaçaments realitzats, clients i ciutats visitades.
  • Correus electrònics intercanviats amb el client on figurin les confirmacions de reunió, agenda de visites, els pressupostos acceptats on consti la ciutat o lloc on es prestarà el servei, justificants de lliurament de mercaderia, etc.
  • S’haurà d'acreditar que la despesa s'ha ocasionat en l'exercici de l'activitat i que és necessari per a l'obtenció dels ingressos. És a dir, que les despeses associades al vehicle siguin necessàries per al desenvolupament de l'activitat i per a l'obtenció dels rendiments, i no merament convenients.

El problema consisteix a provar l'afectació exclusiva del vehicle a l'activitat, i no serà suficient la seva anotació en la comptabilitat o l'existència d'un segon vehicle o el tipus d'activitat desenvolupada, havent d'aportar tot un conjunt de proves que puguin arribar a demostrar aquesta afectació, com un registre de les sortides efectuades i dels clients visitats, una relació entre el quilometratge dels cotxes i la distància recorreguda en els viatges de treball, el dipòsit del vehicle en el garatge de l'empresa després de la finalització de la jornada laboral, a més del que ja hem comentat anteriorment.

Excepcions

El Reglament de l'IRPF assenyala que es consideraran utilitzats per a necessitats privades de forma accessòria i notòriament irrellevant els béns de l'immobilitzat adquirits i utilitzats per al desenvolupament de l'activitat econòmica que es destinin a l'ús personal del contribuent en dies o hores inhàbils durant els quals s'interrompi l'exercici d'aquesta activitat.

El que es disposa en el paràgraf anterior no serà aplicable als automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives o d'esbarjo, excepte determinats supòsits.

En concret, només s’exceptuen d'aquesta norma tan estricta (amb el permís, en cas d'ús particular i empresarial, de la deducció de la part proporcional corresponent a l'ús empresarial) els següents vehicles:

a) Els vehicles mixtos (com les furgonetes) destinats al transport de mercaderies.

b) Els destinats a la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació (taxis o empreses de lloguer de vehicles).

c) Els destinats a la prestació de serveis d'ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació (autoescoles)

d) Els destinats als desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.

e) Els destinats a ser objecte de cessió d'ús de forma habitual i onerosa.


Pere Babià Díez
Pere Babià Díez
Economista - Gestor administratiu Gerent
Newsletter Babià

Deixa'ns el correu electrònic i rebràs informació sobre les novetats de Babià Gestoria.

Articles relacionats